martes, 22 de octubre de 2013

encara hi han mosques.


t.digital. 2011
Ahir vaig veure un grup nombrós d'estornells, una posta de Sol molt bonica.
Em va sortir una massa de pizza molt rica, amb una fermentació de cinc hores. L'he agafat la mà a la massa, tot i que a un nivell d'aficionat. La pizza, rica, va sortir una gran per sopar i un altre que se'n ha emportat la S a la feina.
Vaig continuar amb els assaigs de Montaigne, tot just ahir, no hi estava d'acord amb algunes de les seves reflexions. Però que gran obra fins ara.
M'hauria encantat fer l'amor però no va poder ser.
Vaig netejar com cada dia, ara, sumant l'atenció i la feina de la nostra gossa que està bastant malament i sobreviu com pot.
Intento encarregar-me de fer menús que siguin senzills, econòmics, i bons per la ment i el cos.
He pintat algun paper aquests dies, he fet el retrat d'un home que he vist dos cops, i tan sols uns minuts. Es tracta d'un pastor de nova fornada, un pastor de cabres. El que és curiós, que quan li vaig preguntar a S ¿Qui és aquest? em va respondre, el pastor.
Li regalaré, m'ho imaginava...


LLISTAT.

El Sol, la boira, els ocells, la terra, algun riu que sobreviu com pot, alguns magnífics arbres, alguns boscos, enormes pedres, el vent, les fonts, la pluja i la neu, el fred, el vol de les orenetes quan arriba el crepuscle, la pell de la meva dona, el seu somriure, i els seus ulls, la seva veu i els seus gestos, els seus peus, amb els seus dits, la creativitat, les idees, la música, ballar, els núvols, les onades, el somriure, la infantesa, la sorpresa, la llum, i la foscor, algunes mostres d'art, els enciams tendres de la Teresina, la saviesa sota les arrugues, els roures, aquella alzina de la font blanca, la soledat d'alguns camins, els espàrrecs a la primavera, els colors de la tardor, la mirada dels gats, el set i el quatre, la memòria, la historia i les histories, la bona gent, el cel, la nit i el dia, les olors i l'olfacte.