música de dol. Paco de Lucía.

Avui m'he despertat amb la melodia de "Entre dos aguas".
Avui tothom et dirà coses, tothom et dedicarà un homenatge. Jo ja ho faré. Avui només ho dic.
Avui cap guitarra hauria de sonar, cap guitarra hauria de ser capaç d'oferir cap acord.

la visita del doctor.

1995.L'hospitalet de llobregat, SEI

He sacado la cabeza por el pasado, me he quedado un rato mirando qué había pasado con él, con ese pasado que solo me aportaba pequeños detalles, por un interés concreto, en un momento dado.

Este pasado es un espacio de contradicciones, de algunas desagradables sorpresas, como si uno hubiera cagado y despues de mucho tiempo, aún maloliente, aún fresca. Por eso sacar la cabeza al pasado me ha producido más de una sensación desagradable.
Ha habido alguna de estas que han sido lo contrario, han aparecido como buenos reencuentros, alegrías mutuas, cosas que en verdad son difíciles de calificar. El reencuentro puede dar pie a una alegría, pero a veces surge un sentimiento de caduco, de que ya pasó, que ya se cerró.

Es como conservar objetos inútiles en casa, esas cosas que dejaron de ser relaciones para pasar a ser objetos. Y viven de los momentos casuales o de mirar atras.

Ya no tengo nada que hacer en el pasado, porque lo poco agradable o interesante no perdió del todo ese sentimiento. Me podría haber encontrado sorpresas, agradables o no, es cierto que ha habido alguna situación, más que sorpresa noticia, que sí me ha creado cierta inquietud. Pero sorpresa, el encontrarme con situaciones inesperadas, con cambios en lo personal o en las inquietudes, de estos apenas ha habido.

Sí que ha habido mejora o desmejora, pero eso no son sorpresas. Aunque alguno de estos cambios merezcan cierta atención. No hay sorpresa, pero hay el paso del tiempo, los acontecimientos naturales de cada persona, cierto sentimiento de vértigo al reencontrarte con un recuerdo que vuelve a aparecer pero con cambios...

Ábretelo, me decía un colega, me insistía, lo hizo hasta tal punto que parecía más facil abrirlo que justificar los motivos por los que no lo abría.
No quise hacerme el raro, el apartado, el incomunicado, el que falta, pero lo soy, y lo soy desde hace ya un tiempo, y me encuentro bien así.
Así que sí, lo abrí, con lo exlusivamente necesario, y sabiendo que era perjudicial, pero sabiendo también que podía librarlo.
Y lo hice, ya dije hola qué tal, y adiós.
librocara.

    

Clippers

pintura desapareguda, any 2007. C.G

He encès un porro, fumo poc últimament. Però ara fumo i, com que encara és aviat, he agafat la llibreta i el bolígraf i m'he posat a escriure. ¿El què? doncs encara no tinc ni idea. Sento els laments i exclamacions del veí de baix, juga el Barça.

He anat a l'estanc aquest matí, l'he dit a la estanquera una ocurrència que anava pensant mentre caminava, l'encenedor Clipper està sotmet a la obsolescència programada, ¿i com si no és un objecte elèctric, si és un encenedor?, la dona de l'estanc no sabia per on anava, obsolescència programada, de bon matí...
M'he explicat, l'he dit que a on ells, els fabricants, s'asseguren que et tornis a comprar un encenedor en un temps per a ells "raonable" ha estat amb el ràpid desgast de la pedra. Abans un clipper durava molt, jo en tinc una col·lecció amb alguns dels regulables, amb el polsador del gas en ferro.

Doncs això anava pensant, perquè havia de comprar-me un encenedor, i sense donar-me compte m'he trobat parlant sobre això amb la dona de l'estanc, que ha suportat el meu discurs amb bon posat.
Els Clippers ja no són el que eren. Bona manera de començar el matí.

Tinc un quadre començat, fa dos setmanes que el vaig començar, he treballat dos sessions amb ell, està raquític. És en blanc i negre i la combinació d'aquests dos.
Alguna cosa ha passat amb el Barça, el veí renega desesperat.
Però tinc intenció de continuar amb ell en breu, amb el quadre vull dir, ah sí, també tinc uns vint papers petits en els que ha intervingut el meu fill, i jo una mica.
Bàsicament textures que es poden aprofitar per treballar a sobre. Tinc pensat fer-ho amb tinta xinesa, la vaig trobar l'altre dia al prestatge i em vam vindre ganes de utilitzar-la.
Això està per fer, si no s'interposa res.

Ja començo a notar el cansament del dia, son durs els dies, arribo a les dotze cansat, normalment llegeixo mitja horeta, si no em dormo abans. Vaig començar una novel·la ahir, d'un escriptor nord americà, no em fa vergonya no recordar el nom de l'autor.