QUÈ PODRÍEM FER AVUI

acrílic sobre cartró 2009 C.G.

Què podríem fer avui?
I si portem un tros de menjar a l'entrada d'un formiguer? ens sentirem gegants. Anem a recollir autoestopistes a la carretera, o a veure si trobem un lladre de bicis i el convidem a una birra en la qual ens hàgim pixat abans. Anem a mirar nenes, però mirem només a aquelles que...i a les altres els hi girem la cara descaradament.
Ja ho tinc, anem a una immobiliària, manifestem el nostre desig de comprar, no un, ni dos, ni tres, vint-i-cinc pisos, està bé, però jo aniria a buscar bolets a la Universitat, aniria amb el cap fix a terra, buscant, mirant i entrant a les aules sense fer cas als comentaris, dedicant-m'hi només als bolets.
Anem a l'església, i petonegem alguna de les icones penjades, però abans de fer-ho hem de fer un pas de ball de "breakdance" i després el petó. Anem a una platja nudista i fem un striptease a la "orilla".

Deixem-nos de rotllos, anem a la biblio i li diem a la noia que ja ens ho hem llegit tot, que ens expliqui la seva vida. Pengem notes molt pessimistes i al costat molt optimistes. De quant seria la multa per cagar-se dins de l'oficina d'un banc, creus que podria cagar o se'm tallaria el cagarro per la presencia de la gent?
Hem d'escriure molts missatges d'amor en petits papers i  deixa'ls dins les bústies de dones majors de setanta anys.
Ens pixarem en els cotxes de gamma alta que tinguin els artistes, i sobretot filòsofs i sociòlegs.
Serem valents, serem bones persones que és cosa de valents i de bojos.

Mirarem als més petits i els hi parlarem amb els ulls, i formarà part de la nostra vida la vida, no la humanitat, que és un altra cosa.

LLEIDA.

t.digital, 2011.

Quan vaig arribar, no pensava quedar-m'hi tant. De veritat.

Et vaig conèixer una mica per dins, suficient, i per fora el mateix.

T'he criticat, ho saps, i  crec que ho he fet amb raó, els hi he dit als que t'habiten, els hi he preguntat per saber, per saber que pensen quins t'habiten, per què de tot plegat, què passa.

No res, na fent, és el que hi ha, què vols.

M'has atrapat, sí, m'has donat, en lo quotidià, allò que necessitava en cada moment, sí que ho has fet, ho has fet, i hem anat tractant-nos, ens hem anat suportant.

Però no hi pots fer res, no m'hi penso quedar, estarem d'acord que ho saps.

No hi ha marxa enrere, ni m'ho he de proposar, tan sols deixar-me anar.

Ja intento deixar-te en pau, i amb els teus, que sembla que tan els hi dóna, perquè a la fi són ells els criticats, tu hauries d'acollir a un poble petit i deixar-te de voler ser ciutat.

Aquí a on t'hi has posat, ni muntanya ni mar, només el Riu Segre et fa costat, i t'han rodejat d'una perifèria d'arbres en formació militar, que s'estenen fins on vulguis mirar.

Han invertit fortunes a posar-te guapa, però quin desastre, quina falta d'idees, com si fossin aliens a qualsevol exemple, i deixant mostres i proves que s'alcen davant vostre, aquí i allà.

Igualment t'he gaudit, han passat coses als teus dominis que han sigut molt importants i boniques, una cosa no treu l'altre, i he tingut bones paraules cap a tu. He parlat de les teves virtuts, i que si ets intrèpid pots trobar bones situacions per anar al gra.

Tot i la critica al teixit social que apareix al viure la ciutat, hi ha tota una serie d'aspectes que l'han fet interessant. És un bon lloc per quedar-te amb el fet imprescindible i experimentar, i t'oblides, prescindeixes de envol toris absurds que s'hi troben en altres llocs.
Els reclams, que per un altra banda poden ser entrebancs i xorrades, que confonguin a la persona i l'envaeixen i l'adulteren, són menys presents en els teus dominis, una cosa porta a l'altre, l'absència de dinamisme, pot aportar més pau a una persona que sigui amant de les coses que ama.
Ets una contrincant duríssima contra els egos, contra allò que ens sol portar confussió.

Pots aportar menys persones maniquís, menys gent per metre quadrat, menys cues, menys adoctrinament actiu al carrer, menys policies, menys carreteres...