LLEIDA.

t.digital, 2011.

Quan vaig arribar, no pensava quedar-m'hi tant. De veritat.

Et vaig conèixer una mica per dins, suficient, i per fora el mateix.

T'he criticat, ho saps, i  crec que ho he fet amb raó, els hi he dit als que t'habiten, els hi he preguntat per saber, per saber que pensen quins t'habiten, per què de tot plegat, què passa.

No res, na fent, és el que hi ha, què vols.

M'has atrapat, sí, m'has donat, en lo quotidià, allò que necessitava en cada moment, sí que ho has fet, ho has fet, i hem anat tractant-nos, ens hem anat suportant.

Però no hi pots fer res, no m'hi penso quedar, estarem d'acord que ho saps.

No hi ha marxa enrere, ni m'ho he de proposar, tan sols deixar-me anar.

Ja intento deixar-te en pau, i amb els teus, que sembla que tan els hi dóna, perquè a la fi són ells els criticats, tu hauries d'acollir a un poble petit i deixar-te de voler ser ciutat.

Aquí a on t'hi has posat, ni muntanya ni mar, només el Riu Segre et fa costat, i t'han rodejat d'una perifèria d'arbres en formació militar, que s'estenen fins on vulguis mirar.

Han invertit fortunes a posar-te guapa, però quin desastre, quina falta d'idees, com si fossin aliens a qualsevol exemple, i deixant mostres i proves que s'alcen davant vostre, aquí i allà.

Igualment t'he gaudit, han passat coses als teus dominis que han sigut molt importants i boniques, una cosa no treu l'altre, i he tingut bones paraules cap a tu. He parlat de les teves virtuts, i que si ets intrèpid pots trobar bones situacions per anar al gra.

Tot i la critica al teixit social que apareix al viure la ciutat, hi ha tota una serie d'aspectes que l'han fet interessant. És un bon lloc per quedar-te amb el fet imprescindible i experimentar, i t'oblides, prescindeixes de envol toris absurds que s'hi troben en altres llocs.
Els reclams, que per un altra banda poden ser entrebancs i xorrades, que confonguin a la persona i l'envaeixen i l'adulteren, són menys presents en els teus dominis, una cosa porta a l'altre, l'absència de dinamisme, pot aportar més pau a una persona que sigui amant de les coses que ama.
Ets una contrincant duríssima contra els egos, contra allò que ens sol portar confussió.

Pots aportar menys persones maniquís, menys gent per metre quadrat, menys cues, menys adoctrinament actiu al carrer, menys policies, menys carreteres...