Clippers

pintura desapareguda, any 2007. C.G

He encès un porro, fumo poc últimament. Però ara fumo i, com que encara és aviat, he agafat la llibreta i el bolígraf i m'he posat a escriure. ¿El què? doncs encara no tinc ni idea. Sento els laments i exclamacions del veí de baix, juga el Barça.

He anat a l'estanc aquest matí, l'he dit a la estanquera una ocurrència que anava pensant mentre caminava, l'encenedor Clipper està sotmet a la obsolescència programada, ¿i com si no és un objecte elèctric, si és un encenedor?, la dona de l'estanc no sabia per on anava, obsolescència programada, de bon matí...
M'he explicat, l'he dit que a on ells, els fabricants, s'asseguren que et tornis a comprar un encenedor en un temps per a ells "raonable" ha estat amb el ràpid desgast de la pedra. Abans un clipper durava molt, jo en tinc una col·lecció amb alguns dels regulables, amb el polsador del gas en ferro.

Doncs això anava pensant, perquè havia de comprar-me un encenedor, i sense donar-me compte m'he trobat parlant sobre això amb la dona de l'estanc, que ha suportat el meu discurs amb bon posat.
Els Clippers ja no són el que eren. Bona manera de començar el matí.

Tinc un quadre començat, fa dos setmanes que el vaig començar, he treballat dos sessions amb ell, està raquític. És en blanc i negre i la combinació d'aquests dos.
Alguna cosa ha passat amb el Barça, el veí renega desesperat.
Però tinc intenció de continuar amb ell en breu, amb el quadre vull dir, ah sí, també tinc uns vint papers petits en els que ha intervingut el meu fill, i jo una mica.
Bàsicament textures que es poden aprofitar per treballar a sobre. Tinc pensat fer-ho amb tinta xinesa, la vaig trobar l'altre dia al prestatge i em vam vindre ganes de utilitzar-la.
Això està per fer, si no s'interposa res.

Ja començo a notar el cansament del dia, son durs els dies, arribo a les dotze cansat, normalment llegeixo mitja horeta, si no em dormo abans. Vaig començar una novel·la ahir, d'un escriptor nord americà, no em fa vergonya no recordar el nom de l'autor.