NOMÉS UNA PALLA.

s'inicia en un altre joc. C.G2007

La masturbació és una de les experiencies intimes més interessants, és un regal de la natura, un regal per la dona, i un regal per l'home.
Però la masturbació és una miqueta tabú. No? Depèn de a qui li diguis, depèn de a quina edat, depèn de amb qui pensis, depèn del lloc on ho facis...moltes possibles.
Una palla, una bartola, pelar-se-la.

L'edat, és una cosa que crea debat, com a mínim. El pare o la mare que es troba el seu fill fent-se una palla, i aquest té posem·li, once anys, i he dit el pare o la mare, que en aquest cas no només es dóna el tema de l'edat sinó el de la família, que afegiria un grau més de dificultat...
Però l'edat, posem que en comptes dels pares són els veïns, o un senyor o senyora desconeguda, ja sé que el tema de l'edat és una cosa, i el trobar-te a una personeta fent-.se una palla és un altre, una practica comú i humana, per un altre banda. Però tot plegat donaria pas a una situació incòmoda.
¿Per què la repudien, per què ens podem sentir incomodes veient a un altre fer una cosa que també nosaltres fem? Això dóna per parlar de dos tabús, el de l'edat i el de la pròpia acció. ¿Trobar-se a algú que s'està masturbant és desagradable? dona igual l'edat?

Aquesta part seria la més embolicada, ja que el trobar-te al teu fill fent-se una palla, almenys el primer cop, pot ser una situació incòmode pel autor i l'espectador, tot i que una situació biològica natural. per tant no la podem valorar de forma general, un altre cosa és la valoració i reacció més encertada.

La clandestinitat del plaer.
Per molt que la gent vagi d'oberta, de que tal i total, si li dius a algú: Ahir estava fent un beure a casa, amb aromàtic fum, a la terrassa. Feia una nit de conya i em van venir ganes de fer-me una palla, allà al mig de la terrassa, en la foscor i envoltat d'estels i nit... davant el tabú.
El més probable és que l'altre tregui massa conclusions equivocades, dic probablement.

Una palla requereix moltes capacitats, has de triar a qui et beneficiaràs, jo crec que aquesta és la part més complexa, la de major dificultat, la que requereix una bona capacitat de retenció d'imatges amb nitidesa, requereix una capacitat per crear una historia que sigui possible, hi ha de ser possible, encara que no sigui recomanable, en la teva ficció hi ha de ser possible.
Un cop tens la opció, que va variant segons el teu recorregut, les vivències i, rostres i situacions que apareixen i desapareixen, sí que sempre hi ha de haver un fil conductor...Un cop tens això ben muntat, comença el ritual, perquè s'ha de triar un lloc i, depèn de les circumstàncies així podràs triar.

El lavabo es un lloc, hi ha un mirall normalment, de peu, al sofà, al llit, però hi ha de haver un lloc adequat, a vegades arriscat... sí, hi han palles arriscades, aquestes tenen un procés diferent.

Un cop estem en la situació, doncs imagina, cadascú té el seu estil, la seva "maniera" però  es fan coses semblants segur.
Tancar els ulls per recrear l'historia i veure bé, una altra cosa es si et despullaràs o només la part d'estimulació, depèn de la situació del moment i la intimitat que es disposi, del temps que li dedicarem.

Això de abans, pot ser el motiu de que ho fem en el que considerem com a intimitat, la intimitat que escollim, i per això, és tabú irrompre en la palla d'un altre, que no t'ha convidat, i que no hi comptaves.
M'agradaria afegir un detall, que per mi, dóna bastant informació sobre la psicologia sexual.
Recordo que de molt joves, posem, deu anys, onze, dotze; en aquestes edats (imagino que continuarà així) les palles no són cap tabú, al contrari, podia donar-se que davant d'una pantalla estiguéssim uns quants donant·li sense cap vergonya, eren palles col·lectives i amb una raó de ser, un pis sense els pares i una pel·lícula quasi porno a la pantalla. Aprofitaven l'ocasió.
El tabú apareix més tard, que cadascú busqui els motius si n'hi han.