miércoles, 25 de septiembre de 2013

benvinguts al jardí de les estones perdudes.

t.digital 2011 C.G

M'he despertat suaument.
He mirat per la finestra i he vist com, per aquí i per allà, anaven i venien.
Anaven passant coses quotidianes, sense la serietat que requereix el moment que vivim.
Però la filosofia, segons algun filòsof d'aquells que va donar Grècia, s'ha de fer servir com a eina, sobretot amb lo quotidià, amb lo senzill.
I, veig alta filosofia al carrer, exemples gratuïts d'accions, relacions, i tots els grans enemics de la vida, com deia Montaigne, ¿em dedicaré a pensar en el moviment del món?
Veig com es van agrupant persones que vénen a recollir els infants menors de tres anys a l' escola bressol que tinc davant de casa, ja són uns quants i jo he vist com arribava el primer, una dona en aquest cas.
La qüestió d'interès que m'han proporcionat, i que per altra banda ja coneixia, és el fet de com en qüestió de segons, tal  com han posat el seu cul al cotxe aparcat davant l'entrada, treien el telèfon mòbil, i el miraven, l'acariciaven, així un darrere l'altre.
He vist com una guapa noia d'uns setze anys, saludava efusivament a una amiga que arribava, es feien dos petons, mentre l'una mantenia conversa telefònica, que després dels petons segueix; l'altre portava el mòbil a la mà i, com que l'amiga parlava, ella acaricia el seu, lliscant el dit per la pantalla.

He vist com dos homes s'hi saludaven, l'un semblava voler parar-se a saber de l'altre, l'altre, que anava amb el mòbil a la mà, l'hi ha aixecat la mà lliure i, amb un somriure i un cuida't, tanca qualsevol opció de conversa. Han seguit el seu camí.
He vist com aquells infants que estaven dins l'escola, ara sortien i alguns eren asseguts en un cotxet, alguns ploraven, altres no responien a les grans motivacions de qui el recollia. I s'ha anat buidant la porta d'entrada de l'escola bressol.
Una mica més a baix hi ha una caseta de la Once, veig com alguns rasquen targetes que poden tindre un premi, la Once innova, i la
imatge és bastant trista, sobretot quan veus repetir als mateixos més dies.



No hay comentarios:

Publicar un comentario