Mals costums

T.M 2009, C.G

Tinc mals costums que s'ajunten als errors. Sumen també moments en els quals em falta capacitat d'esforç, valentia, perseverança i altres que em deixo per no avorrir tan aviat.
Mals  costums que de vegades es defensen amb arguments creats per mi mateix, que fan que sigui una lluita silenciosa, o no, fins a arribar a vènçer o seguir lluitant, o sigui, convivint amb la mala costum, els seus plaers o gràcies, però també amb la decepció i moments de mal regust.

Quan dic mals costums dic malament, ja que pintem la nostra pintura, i intentem arribar allà on ens porta vés a saber quins motius, per tant allò que deixem córrer, allò que rebutgem no l' hauria de cal·lificar de dolent, sinó, potser un altre camí, com tants de possibles.

Els errors apareixen  diariament, cada dia analitzo més d'un. Sobretot a l'hora de manifestar pensaments precipitats, de falta de prudència i pau espiritual.

La falta de capacitat d'esforç apareix i és molt dolorosa, quan un apunta cap a aquesta com a causant de les carències per assolir objectius superiors. Apareix, una rabia atípica, la senyales com a culpable, i és com senyalar-te davant d'un mirall.

Moltes d'aquestes incapacitats temporals, esporàdiques o permanents són fruit dels costums, i això ho he entès llegint a Montaigne.

Els costums per tant, potser un dels grans temes que caldria que em mirés amb atenció.